La petjada ambiental

La huella ambiental

27 d'octubre 2020

Rescato una aportació als debats compartits durant el màster universitari de nutrició i salut, esmentant un cas pràctic proper...

Petjada ambiental LOCAL DE LA TEVA ZONA.

A què es refereix la denominació “petjada ambiental”?

Segons (William Rees i Mathis Wackernagel); “La Petjada Ecològica és l'àrea o territori ecològicament necessària per produir els recursos utilitzats i per assimilar els residus produïts per una població” (per una manera específica de viure) [1].

Definitivament, és l’impacte que l’ésser humà genera en l’entorn perquè disposar d’un producte per alimentar-nos suposa: un consum energètic, l’ús agrícola de la terra, el consum d’aigua, emissions tòxiques i gasos d’efecte hivernacle.

Doncs, afecta als recursos d’aigua, terra i petroli i alhora, ens contamina l’aire, el sòl i l’aigua.

Busca un producte local de la teva zona i busca la petjada ambiental que deixa. Per què has elegit aquest producte? Quin impacte ecològic genera?

He escollit la Pera de Lleida perquè es tracte d’un producte local de la nostra terra que ha estat reconegut, al 2011, amb la Denominació d’Origen Protegida i d’Indicacions Geogràfiques Protegides de la Unió Europea.

Es demostren, així, les diferències organolèptiques -d’aquestes peres- per la seva especial dolçor. En aquest territori les característiques climàtiques i del terreny, han fet la resta...

Moltes hores de sol, poques pluges i temperatures altes a l’estiu i fredes a l’hivern aconsegueixen desenvolupar el seu gust característic. En sòls amb un contingut mitjà en matèria orgànica i ben drenats que permeten un millor control de plagues [2].

La comparativa és complicada perquè parteix de dues dates diferents i la singularitat de la Pera de Lleida amb poca necessitat d’aigua "remata" aquesta diferència.

De totes maneres, ens queda molt clar el poc impacte que representa el fet de que es tracti de fruita local i amb les condicions climàtiques pròpies del territori.

Quin retorn té a l’economia local? Quins beneficis genera?

En aquest cas, les comarques es beneficien amb l’impacte econòmic que suposa el treball en el camp en la Plana de Lleida. Una de cada dues peres que es produeixen a Espanya procedeixen de Lleida i la denominació d’origen protegida reuneix fins a 480 productors de la zona.

Tant la producció com l’elaboració i l’envasat es realitzen dins de la mateixa província.

També en la comercialització, l’empresa Top Quality Fruits s’encarrega de tot mantenint la posició de qualitat de totes les varietats d’aquesta pera.

TQF està participada societàriament per les empreses inscrites al Consell Regulador de la Pera de Lleida i això fa créixer el benefici de totes aquelles empreses associades de l’entorn. Es tracte d’un projecte compartit que afavoreix el reconeixement mutu de tots els treballadors implicats [5].

Quines conclusions obtens a nivell global?

Des de la Organització Mundial de Comerç (OMS) i amb motiu de poder mantenir una millor eficiència, la liberalització dels mercats agraris i els tractats bilaterals entre països han fet més mal que bé. Han beneficiat a grans empreses i multinacionals en detriment dels petits o mitjans productors que no han pogut assumir la competència de preus.

Empreses que poden decidir què, com, quan i on; expulsen a agricultors locals amb productes que són propis de l’entorn.

Per una altra banda, mantenir un patró dietètic o un altre, genera al nostre entorn moltes diferències. Es ben sabut que l’excés de carns animals, sobretot de vedella, implica una petjada ambiental que malbarata recursos i contamina en excés.

Produir un kg de proteïna de vedella és molt més costós que un kg de llegums segons el nutricionista-dietista Aitor Sánchez: “La carn de vedella requereix 18 vegades més superfície de terra, 10 vegades més d’aigua, 9 vegades més de combustible, 12 vegades més de fertilitzants i 10 vegades més de pesticides que els llegums” [4]. Hauríem de fer un esforç i escoltar més la natura que ens envolta i que ens envia senyals modificant el clima que ens ha mantingut, fins ara, en un equilibri dins la nostra biodiversitat i ecosistema.

En pocs anys el sector agrícola ha passat d’un ús de pràctiques tradicionals a mètodes més intensius per incrementar la productivitat per motiu d’una demanda superior. Tot això comporta un esgotament de recursos naturals i un impacte ambiental fort [6].

A “La cimera de Polònia sobre el canvi climàtic” es va arribar a un acord i compromís per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle amb la participació de més de 200 països. Un petit pas, dins d’un gran acord.

Avui en dia, amb l’increment constant del número d’individus que neixen i viuen al nostre planeta es fa més necessari disposar d’aliment per tota aquesta gent, el repte és aconseguir produir més aliments i que siguin més nutritius mantenint la biodiversitat i reduir, tan aviat com sigui possible, la contaminació que aquesta fita genera.

Bibliografia

Recursos disponibles i facilitats per l’assignatura a l’aula i...

[1] La petjada ecològica de Sant Boi de Llobregat. Disponible a: http://www.santboi.cat/pamweb/documents/13_PETJADA.pdf

[2] Agro.- La Pera de Lleida s’inscriu en el registre de Denominacions d’Origen de la UE. Europapress. Economia finanzas. (2011). Disponible a: https://www.europapress.es/economia/noticia-agro-pera-lleida-sinscriu-registre-denominacions-dorigen-ue-20110314165454.html

[3] Francesc Ferrer. Càlcul i reducció de la petjada en la producció primària de raïm. Barberà de la Conca. (2015) pàg 15-19. Disponible a: https://ruralcat.gencat.cat/c/document_library/get_file?uuid=a437f8af-9d36-49d7-a12c-00b0957ea5f8&groupId=20181

[4] Thais Gutiérrez. Si vols salvar el planeta menja menys carn. La cimera del clima de Polònia. Dossier ara.cat (2018). Disponible a: https://www.ara.cat/dossier/vols-salvar-planeta-Menja-menys_0_2139386124.html

[5] DOP Pera de Lleida. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Disponible a: http://peradelleida.es/

[6] Vinyes Guix, Elisabet; Muñoz, Pere, dir.; Gasol, Carles M., dir.; [et al.]. Environmental assessment of Catalan fruit production focused on carbon and water footprint. [Barcelona]: Universitat Autònoma de Barcelona, (2016). 1 recurs electrònic (170 p.). ISBN 9788449065781. Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, 2016

Sílvia Pellicer Bertrand

Ll. Ciències econòmiques i empresarials (UAB)

Màster Universitari de Nutrició i Salut (UOC)

----------------------------------------------

27 de Octubre 2020

Rescato una aportación a los debates compartidos durante el máster universitario de nutrición y salud, mencionando un caso práctico próximo...

Huella ambiental LOCAL DE TU ZONA

¿A que se refiere la denominación "huella ambiental"?

Según (William Rees y Mathis Wackernagel); "La Huella Ecológica es el área o territorio ecológicamente necesaria para producir los recursos utilizados y para asimilar los residuos producidos por una población" (debido a una forma específica de vivir) [1].

Definitivamente, es el impacto que el ser humano genera en el entorno porque disponer de un producto para alimentarnos supone: un consumo energético, el uso agrícola de la tierra, el consumo de agua, emisiones tóxicas y gases de efecto invernadero.

Así, afecta a los recursos de agua, tierra y petróleo y al mismo tiempo, nos contamina el aire, el suelo y el agua.

Busca un producto local de tu zona y busca la huella ambiental que deja. ¿Por qué has elegido este producto? ¿Qué impacto ecológico genera?

He escogido la Pera de Lleida porque se trata de un producto local de nuestra tierra, reconocido en 2011, con la Denominación de Origen Protegida y de Indicaciones Geográficas Protegidas de la Unión Europea.

Se demuestran, así, las diferencias organolépticas -de estas peras- por su especial dulzura. En este territorio las características climáticas y del terreno, han hecho el resto...

Muchas horas de sol, pocas lluvias y temperaturas altas en verano y frías en invierno consiguen desarrollar su gusto característico. En suelos con un contenido medio en materia orgánica y bien drenados que permiten un mejor control de plagas [2].

La comparativa es complicada porque parte de dos fechas diferentes y la singularidad de la Pera de Lleida con poca necesidad de agua "remata" esta diferencia.

De todos modos, nos queda muy claro el poco impacto que representa el hecho de que se trate de fruta local y con las condiciones climáticas propias del territorio.

¿Qué retorno tiene en la economía local? ¿Qué beneficios genera?

En este caso, las comarcas se benefician con el impacto económico que supone el trabajo en el campo en la Plana de Lleida. Una de cada dos peras que se producen en España proceden de Lleida y la denominación de origen protegida reúne hasta 480 productores de la zona.

Tanto la producción como la elaboración y envasado se realizan dentro de la misma provincia.

También en la comercialización, la empresa Top Quality Fruits se encarga de todo manteniendo la posición de calidad de todas las variedades de esta pera.

TQF está participada societariamente por las empresas inscritas en el Consejo Regulador de la Pera de Lleida y esto hace crecer el beneficio de todas aquellas empresas asociadas del entorno. Se trata de un proyecto compartido que favorece el reconocimiento mutuo de todos los trabajadores implicados [5].

¿Qué conclusiones obtienes a nivel global?

Desde la Organización Mundial de Comercio (OMS) y con motivo de poder mantener una mejor eficiencia, la liberalización de los mercados agrarios y los tratados bilaterales entre países han hecho más mal que bien. Han beneficiado a grandes empresas y multinacionales en detrimento de los pequeños o medianos productores que no han podido asumir la competencia de precios.

Empresas que pueden decidir qué, cómo, cuándo y dónde; expulsan a agricultores locales con productos que son propios del entorno.

Por otro lado, mantener un patrón dietético u otro, genera en nuestro entorno muchas diferencias. Es bien sabido que el exceso de carnes animales, sobre todo de ternera, implica una huella ambiental que derrocha recursos y contamina en exceso.

Producir un kg de proteína de ternera es mucho más costoso que un kg de legumbres según el nutricionista-dietista Aitor Sánchez: "La carne de ternera requiere 18 veces más superficie de tierra, 10 veces más de agua, 9 veces más de combustible , 12 veces más de fertilizantes y 10 veces más de pesticidas que las legumbres "[4]. Deberíamos hacer un esfuerzo y escuchar más a la naturaleza que nos rodea y que nos envía señales modificando el clima que nos ha mantenido, hasta ahora, en un equilibrio en nuestra biodiversidad y ecosistema.

En pocos años el sector agrícola ha pasado de un uso de prácticas tradicionales a métodos más intensivos para incrementar la productividad por motivo de una demanda superior. Todo ello conlleva un agotamiento de recursos naturales y un impacto ambiental fuerte [6].

En "La cumbre de Polonia sobre el cambio climático" se llegó a un acuerdo y compromiso para reducir las emisiones de gases de efecto invernadero con la participación de más de 200 países. Un pequeño paso, dentro de un gran acuerdo.

Hoy en día, con el incremento constante del número de individuos que nacen y viven en nuestro planeta se hace más necesario disponer de alimento para todos, el reto es lograr producir más alimentos y que sean más nutritivos manteniendo la biodiversidad y reducir, tan pronto como sea posible, la contaminación que esta meta genera.

Silvia Pellicer Bertrand

L. Ciencias económicas y empresariales (UAB)

Máster Universitario de Nutrición y Salud (UOC)